diumenge, 30 d’octubre del 2011
dimarts, 11 de gener del 2011
ELS COSTOS
DEPARTAMENT COMERÇ I MÀRQUETING
CFGS Gestió del Transport. 2n curs
CRÈDIT 3: ORGANITZACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT TERRESTRE
UNITAT DIDÀCTICA – 4: Els costos
NUCLI D’ACTIVITAT–1: Sistema comparatiu de rutes per valor de cost
En el transport de mercaderies per carretera, com a qualsevol altre sector, és fonamental conèixer els costos empresarials per poder fixar el preu als clients per els serveis realitzats.
Per fixar el preu, el càlcul i la gestió dels costos són eines claus d’informació per una correcta gestió empresarial.
A l’entorn econòmic actual, en el que hi ha una gran competència empresarial al mon del transport, existeix una gran globalització al mercat, així com una gran innovació tecnològica. Això ens exigeix tenir més informació, i molt més precisa, sobre els costos i la forma de procedir respecte a les activitats, als processos productius, als serveis i clients de l’empresa.
| Raons per les quals l’empresa necessita conèixer els costos. |
| O Treballar financerament en les millors condicions. |
| O Obtenir el màxim benefici en els períodes fàcils. |
| O Salvaguardar la nostra empresa en els moments difícils. |
El principal objectiu en un sistema de gestió de costos, dins d’una empresa de transports, és ajudar en la presa de decisions per incrementar la seva rendibilitat.
Per prendre aquestes decisions els sistemes de gestió de costos han de dur a terme una sèrie de funcions, com ara:
O Valoració d’inventaris i quantificació dels costos dels serveis prestats per l’elaboració dels comptes anuals.
O Càlcul dels costos de les activitats, serveis i manteniment dels seus clients.
O Proporcionar una informació útil als directius i empleats respecte a l’eficiència dels processos interns dins de l’empresa.
Els avenços produïts a les tecnologies de la informació proporcionen a les empreses la oportunitat de crear un conjunt integrat de sistemes d’avaluació del càlcul de costos, dissenyat explícitament per satisfer les necessitats directives a l’empresa.
Les empreses de transport únicament podran obtenir els beneficis resultants d’una informació més fidels sobre els costos, si aquesta s’inclou en els seus processos pressupostaris i d’assignació de recursos al principi de cada exercici.
Per això cal posar en marxa un control dels costos. Si volem implantar a la nostra empresa un sistema de planificació , caldrà implantar com a primera mesura el control pressupostari o de gestió de costos.
| Objectius en l’elaboració del Control Pressupostari |
| O Cercar la rendibilitat dels nostres serveis. |
| O Estudiar per cada centre de cost les despeses que s’ocasionen en funció d’un o varis exercicis precedents. |
| O Comparar mensualment les despeses reals amb els pressupostos fixats per aquest període de temps. |
| O Investigar les causes, si hi haguessin diferències, i adoptar les mesures oportunes per conservar, en el possible, el pressupost fixat, sempre tenint en compte que no siguin nocives per la bona marxa de l’empresa. |
| O Reduir en els mesos següents els desfases sobre els pressupostos, si les diferències ocasionades no són justificades. |
El fet que existeixin diferents tipus de transport produeixen una influència distinta en els costos que s’originen, ja que hem de tenir en compte la mitjana del recorregut (els quilometres que es realitzen a cada viatge).
Diferenciarem tres tipus de transport:
§ Transport de llarg recorregut: ja siguin transports nacionals o internacionals.
§ Transports de curt recorregut: transports locals o comarcals.
§ Transports de repartiment o de distribució.
La diferència que existeix entre aquests tipus de transport no únicament està relacionada amb els quilometres que es realitzen a cada viatge o servei prestat, sinó en les característiques pròpies del servei.
§ Transport de llarg recorregut: el camió habitualment realitza un viatge a un únic client per l’anada i a càrrega completa, i per els retorns varia en funció del tipus de transport que estem realitzant:
o Transport nacional: el camió, habitualment, retorna directament al lloc d’origen del vehicle.
o Transport internacional: per el retorn la majoria de vegades ho fa a dos o tres destinacions distintes abans d’arribar al seu lloc d’origen.
Exemple: un camió que arriba a Itàlia a descarregar i queda lliure en aquest país, en ocasions es desplaça fins el nord de França per realitzar una càrrega, poden ser aquesta per Espanya, però per una província llunyana al seu origen, per el que hauria de realitzar un altre servei de transport fins els seu origen o, en el seu defecte, retornar buit.
§ Transports de curt recorregut i de repartiment: el vehicle pot realitzar serveis per distints clients al llarg d’un dia de treball, i haurem de tenir en compte que en moltes ocasions no van a plena càrrega.
Aquestes característiques influeixen en la facturació i directament en els costos dels diferents serveis de transport, per el que vehicles d’idèntiques característiques, segons l’activitat que realitzin, ens donaran uns resultats totalment diferents i un cost per quilòmetre totalment distint. Actualment, la situació en el mercat dins de les empreses de transport esta vivint una situació d’expansió econòmica molt accelerada, de manera que s’estan disminuint els quilometres que realitzen en buit. Hi ha una notable diferència entre l’oferta i la demanda, ja que l’oferta, que en aquest cas és la flota de transport, és constant en el mercat, i la demanda és molt variable (els clients).
L’adequació de l’oferta a la demanda passa per una major irregularitat dins del sector, i l’ús de les noves formules per adequar l’oferta en determinats moments, com per exemple, l’arrendament d’un camió sense conductor o la col·laboració entre transportistes.
Conceptes a diferenciar:
O Despesa: és l’adquisició de bens i serveis destinats, en el cas del transportista, a la prestació d’un servei.
Exemple: despesa per la compra de pneumàtics per el camió, manteniment del vehicle, combustible.
O Pagament: es diferència de la despesa, en que aquest últim es produeix en el moment de la compra, que no té per què coincidir amb el moment de realitzar el pagament. El pagament es produeix quan fem el desemborsament efectiu dels diners.
O Cost: és el consum valorat en unitats monetàries dels bens i serveis que es necessiten per poder realitzar la prestació del servei de transport. Per que existeixi un cost cal que es compleixin dos requisits:
o Consum: ha d’existir un consum o una aplicació del be o servei per realitzar un determinat servei.
Exemple: adquisició de pneumàtics. No existeix cost, el cot tindrà lloc en el moment que posem aquests pneumàtics a rodar en el vehicle.
o Valoració: és la mesura en termes monetaris. Dependrà del criteri emprat, expressant-se, en el nostre cas, la majoria de vegades en cost en euros/Km.
Costos directes són aquells associats, com el seu nom indica, directament amb un servei de transport.
Exemple: ma d’obra, assegurança, amortització, combustible.
Costos indirectes són aquells costos no específics al servei del transport.
Exemple: material d’oficina, arrendaments.
Els costos directes, en relació amb el volum de l’activitat de l’empresa, es classifica en:
ü Costos fixos.
ü Costos variables.
Anomenem costos fixos als que es mantenen constants, amb independència del nombre de serveis que es realitzin. És a dir, no varien en funció del volum d’operacions de l’empresa.
Tipus de costos fixos.
ü Salaris.
ü Assegurances.
ü Tributs.
ü Despeses financeres.
ü Amortització.
Les despeses de personal sumen, juntament amb les despeses de combustible i les amortitzacions, més del 50% dels costos totals de l’empresa.
Són costos de personal:
ü El salari brut del conductor: incloent les pagues extres.
Al sector del transport per carretera, el Conveni Col·lectiu vigent fixa en l’actualitat tres pagues extraordinàries sobre el salari base, més l’antiguitat.
ü Seguretat Social a càrrec de l’empresa: aquesta quantitat es calcula, sobre la base del salari brut mensual, aplicant un tipus que ve determinat per la Llei, i que varia segons les distintes contingències per els que es cotitza:
o Contingències comunes.
o Contingències professionals (malaltia professional i accidents de treball).
o Fons de Garantia Salarial.
o Atur.
o Formació Professional.
La llei determina l’obligatorietat del contracte d’assegurança per els vehicles, ve determinada per la Llei, tot i que aquest contracte queda a lliure decisió de l’empresari, sempre que cobreixi els riscos o contingències mínimes que la Llei estipula. El mercat ofereix una gran varietat de modalitats de contracte d’assegurança, més o menys econòmics, en funció del tipus de risc o contingència que protegeixen.
| Assegurances obligatories en el transport |
| O Assegurança del cap tractora. |
| O Assegurança de remolc. |
| O Assegurança de mercaderia. |
| O Assegurança de responsabilitat civil. |
Són costos fixos tots els tributs directament relacionats amb el vehicle i la pròpia activitat empresarial:
ü Impostos sobre el vehicle
o Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica
o Taxa d’Inspecció Tècnica (ITV)
ü Impostos sobre l’activitat empresarial
o Impost d’Activitats Econòmiques (IAE): únicament per empreses que superen un volum d’activitat fixat mitjançant la normativa que estableixi aquest tribut.
o Visat d’autoritzacions: taxa que s’abona per obtenir l’autorització de la Tarja de Transport i que ha de renovar-se cada 2 anys.
Són despeses financeres els costos que origina el propi finançament de l’empresa. Aquestes despeses s’originen ja sigui amb finançament propi com aliè.
ü Finançament propi: capital, reserves, amortitzacions, dividends.
ü Finançament aliè: interessos de crèdits per la compra de vehicles, despeses de leasing, rènting, préstecs, avançaments de crèdits.
Per amortitzar podem entendre:
ü Amortització en sentit genèric: la depreciació que pateixen els elements de transport (vehicles principalment) i la resta d’actius fixes materials (resta d’elements que serviran d’infraestructura a l’activitat empresarial del transport i que presten els seus serveis al llarg de varis exercicis a l’empresa, com per exemple el material informàtic) a l’originar una pèrdua de valor en ells.
| Causes de la depreciació |
| O Físiques: fan disminuir el seu valor en el mercat per el simple fet del transcurs del temps |
| O Funcionals: disminueix el seu valor per l’ús i el fer servir de l’element material. |
| O Tecnològiques: l’aparició de noves tecnologies, amb avenços essencials per l’exercici de l’activitat de transport, fa que els actius fixos de l’empresa quedin obsolets i per això amb un valor al mercat molt inferior al preu de cost. |
ü Amortització en sentit estricte: el procés comptable de representació i mesura de la depreciació.
La depreciació experimentada en un període de temps per els actius fixos material de l’empresa representa un cost fix per l’empresa en aquest període de temps, ja que indica el que s’ha consumit d’un determinat element.
Quantificada econòmicament aquesta depreciació, podem procedir a la seva assignació com cost de producció. És aquest cost de producció el que s’anomena amortització i el que suposa un cost fix per l’empresa.
Així doncs, podem definir a l’amortització com el procés comptable de representació i mesura de la depreciació.
| Termes relacionats amb l’amortització |
| O Vida útil (N): període de temps en el que l’element del transport presta els seus serveis. |
| O Valor d’adquisició (VA): preu de compra. |
| O Valor residual (VR): preu que s’obtindrà per la venda de l’actiu fix quan deixi de prestar els seus serveis a l’empresa, és a dir, preu que es calcula que tindrà en el futur l’actiu fix, quan s’hagi de substituir per el que actualment està prestant el servei. |
| O Valor actual: preu actual d’aquest actiu al mercat. |
| O Fons d’amortització: suma de totes les amortitzacions que va practicant l’empresa i que té com a missió la de cobrir la depreciació de tots els actius fixos. |
| O Tipus d’amortització: coeficient que s’aplica a la base d’amortització per calcular la quota d’amortització del període corresponent. |
| O Base amortitzable: diferència entre el valor d’adquisició de l’actiu i el valor residual: VA – VR. |
| O Quota d’amortització: import de la disminució de valor que ha patit el bé. És el valor comptable que pren la depreciació en un període de temps determinat. |
| Càlcul de la quota anual d’amortització |
| QUOTA ANUAL = VA - VR N |
| VA: Valor d’adquisició VR: Valor residual N: Nombre d’anys o vida útil |
Càlcul de la quota anual. La quota d’amortització es pot calcular aplicant distints criteris d’amortització:
ü Amortització constant
La quota que s’amortitza cada període de vida útil és idèntica.
Cal tenir en compte que, des del punt de vista fiscal, el Ministeri d’Economia i Hisenda estableix els seus propis períodes d’amortització dels bens, fixant un mínim i un màxim de quotes que són fiscalment deduïbles.
ü Amortització decreixent
El import de la quota d’amortització serà major els primers anys de vida útil de l’element patrimonial, que al seu final. A mesura que passen els anys la quota d’amortització serà menor, anirà disminuint.
ü Amortització creixent
El import de la quota d’amortització anirà augmentant a mesura que passen els anys de la vida útil de l’element patrimonial.
Des del punt de vista legal, és un criteri que no està permès i s’oposa als principis d’amortització.
| Característiques de l’amortització |
| ü L’amortització es comença a aplicar des del moment en que els bens entren en funcionament. |
| ü La suma de les amortitzacions mai podrà ser major que el valor del bé. ü L’amortització s’aplica sobre la totalitat dels bens, però, d’altra banda, per el seu càlcul es realitza individualment sobre cada element o grup anàleg. |
| ü Tota amortització que des del punt de vista comptable superi la fiscalment admesa no serà fiscalment deduïble el seu excés. |
| ü L’empresa pot amortitzar seguint amb caire opcional un dels dos sistemes establerts: taules fixades per el Ministeri o mitjançant un Pla d’Amortització que haurà de presentar a l’Administració per la seva aprovació. |
Són costos variables, els que es produeixen en funció del número de serveis realitzats. Varien, doncs, en proporció al volum d’activitat. Per exemple, si no es mou el vehicle no es produeixen (despeses de combustible, pneumàtics, ...).
Tipus de costos variables
ü Combustible
ü Lubricants
ü Pneumàtics
ü Manteniment i reparacions
ü Dietes
ü Varis
Són diverses les variables que afecten al cost del combustible:
ü Tipus i estat de les carreteres: si la ruta per la que circula habitualment el vehicle és muntanyosa, el consum de combustible serà superior al que es produiria si la ruta transcorre per carreteres que creuen planes. Influeix també l’estat de les carreteres, ja que circular per una carretera en mal estat, amb paviment irregular o amb moltes corbes al trajecte, eleva considerablement el consum del combustible.
ü El tipus de vehicle: són directament proporcionals potència – consum (a major potència, major consum). Per exemple, el consum mitja d’un camió tràiler pot oscil·lar entre les 35 o 40 litres/100 Km).
ü Característiques del vehicle: un punt a tenir en compte en el consum dels camions és tenir una pressió adequada a les rodes, ja que això pot significar un estalvi de fins un 5% del consum de combustible (a més del desgast irregular de les cobertes).
Cal contemplar l’aerodinàmica, és a dir, la resistència que ofereix el vehicle davant l’aire, ja que també influeix en el consum de combustible del vehicle. Per disminuir el consum caldrà col·locar una visera dalt de la cabina, un espòiler lateral a la cabina i revestiments laterals en el semiremolc.
Un altre element a tenir en compte davant l’estalvi de combustibles és portar el tendal del semiremolc ben tensat, que no faci a ser possible bagaudes d’aire.
Els para-sols, botzines i embellidors ens poden contrarestar fins 1,5% el consum.
ü Preu del combustible: és variable, quan major sigui la distància entre la refineria més pròxima i punt de distribució, superior serà el preu. Dins dels límits establerts oficialment, l’oferta és variable d’uns proveïdors a altres.
És pràctica habitual, a les grans i mitjanes empreses de transport, l’adquisició de dipòsits propis que són directament subministrats per les empreses autoritzades per la distribució i venda d’hidrocarbur, el que abarateix considerablement el seu preu.
El combustible suposa el cost superior d’una empresa de transport, inclosos costos fixos, variables i costos indirectes, poden arribar al 40% del cots total de l’empresa.
Són elements essencials per el manteniment del vehicle. Poden suposar, com cost total per l’activitat del transport, fins el 5% del que suposa el cost total del combustible per l’empresa.
L’ús d’olis adequats és un element fonamental perla vida del motor dels nostres vehicles.
Un element indispensable juntament amb els lubricants són els filtres d’oli que, en bon estat, permetran un estalvi de costos.
Element indispensable per informació al conductor del nivell de pressió de l’oli és el manòmetre del vehicle. La pressió d’engreixament s’eleva si s’augmenta el número de revolucions o si l’oli està espès per el fred. D’altra banda, aquesta pressió baixarà si l’oli està molt diluït per trobar-se massa calent.
Juntament amb el combustible, suposa un dels grans costos per el transportista o empresa de transport.
Cal dir, respecte a estalvi de costos, hem de fer als pneumàtics reesculturables, als que quan arriben a un nivell determinat de desgast se’ls 0pot tornar a dibuixar les ranures corresponents, per aprofitar l’ús d’aquest, fins els 1,6 mil·límetres que autoritza la Llei actualment.
Amb això, a un pneumàtic, per exemple al semiremolc, se li pot aprofitar uns altres 40.000 o 50.000 Km després d’haver-los ratllat.
Com a manera d’estalviar costos aprofitant els pneumàtics antics, existeix la pràctica del recautxutat dels pneumàtics.
Els pneumàtics estan calculats i dissenyats per el fabricant amb una pressió determinada. Tenir la pressió correcta al pneumàtic és un factor fonamental per evitar el deteriorament prematur del pneumàtic, així com un menor consum de combustible.
| Conseqüències d’un pneumàtic amb excés de pressió | Conseqüències d’un pneumàtic amb insuficient pressió |
| - Pèrdua de la flexibilitat en els flancs: no absorbeixen elàsticament els impactes que rep. En aquestes condicions les pedres o irregularitats del terreny podrien produir el trencament de les capes del teixit de la carcassa, arribant inclòs a produir un rebentat de pneumàtic. - En el pneumàtic es produirà un desgast excessiu a la zona central de la banda de rodament, això facilita el patinatge del vehicle. | - La càrrega que suporta produirà un aixafament, que augmentarà el calor produït en els flancs, dilatant-se així els teixits, i comporta un desgast prematur del pneumàtic. - El calor generat reblaneix el cautxú de la banda de rodament. - A causa de la falta de pressió d’inflat es desgastaran els laterals de la banda de rodament. - I el que és molt més costos, el gran increment del consum de combustible. |
En els pneumàtics es pot produir un desgast prematur per defectes mecànics, com poden ser:
ü Paral·lelismes desigual en els eixos.
ü Desalineament de les rodes davanteres.
ü Diferent frenat en cadascuna de les rodes del mateix eix.
Un perfecte equilibrat de les rodes redundarà en un estalvi de costos. Una roda està equilibrada quan tota la seva massa té una distribució per igual respecte a l’eix de rotació, és a dir, qualsevol punt de la roda pesa igual que el seu contrari.
Segons sigui el grau de desequilibri de les rodes, aquestes poden originar uns moviments basculants o cops continus sobre el terreny, que notarem al volant del nostre vehicle augmentant proporcionalment amb la velocitat.
Periòdicament, i seguint les indicacions donades per el fabricant, s’ha d’intercanviar la posició de les rodes.
Tret indicacions en contrari, les rodes han d’estar sempre en el mateix costat del vehicle, solament canviant les de l’eix davanter al darrer i contrari. Una vegada realitzat el intercanvi de les rodes s’ha de comprovar l’equilibri i la pressió d’inflat, ja que no han de tenir la mateixa pressió les rodes depenent de l’eix on es col·loquin.
Aquest és un altre cost directe variable que té l’empresa de transports. En aquest apartat podem inclouré l’engreixament, els rentats o les revisions periòdiques.
És un dels factors que més influeix i contribueix al rendiment final dins d’una flota d’una empresa de transports. El manteniment preventiu reduirà el número d’avaries dels vehicles. Un programa de manteniment exposat en una empresa de transport repercutirà en un millor ús del material, un millor control dels costos i una reducció dels costos.
ü Inspeccions freqüents: els conductors hauran d’inspeccionar les parts bàsiques del vehicle abans de posar-lo en marxa, comprovant punts clau per la seguretat del vehicle en carretera:
o Comprovar el nivell d’oli del motor abans de posar el motor en marxa.
o Comprovar el nivell d’aigua al radiador.
o Comprovar la pressió dels pneumàtics.
o Comprovar la pressió de l’oli.
o Comprovar la pressió de l’aire.
o Comprovar la temperatura de l’aigua del motor.
ü Serveis regulars de manteniment: haurà de tenir en compte les parts principals del motor del vehicle, com per exemple:
o Bombes i equipaments d’injecció.
o Sistema de refrigeració: radiador, bomba d’aigua, ventilador, termòstats, conductes d’aigua.
o Sistema elèctric: alternador, bateries, motor d’arrencament.
o Lubricant del motor.
o Filtres principals.
o Pneumàtics.
o Frens: estat de les sabates, estat de les pastilles, possibles pèrdues en el conducte d’aire, compressor, vàlvula de descarrega.
En l’actualitat tenen els seus tallers propis, amb les eines i equipaments mecànics que més habitualment fan servir en el manteniment de la seva flota. Així mateix, cada vegada més empreses tenen els seus propis rentadors, estalviant així en el seu cost.
A més de les possibles reparacions que es produeixin al taller, moltes vegades sorgeixen petites avaries en el transcurs del transport, que molt bé poden ser arreglades per el propi conductor, d’aquí la importància de dur un mínim d’eines i recanvis bàsics.
| Recanvis i accessoris bàsics |
| ü Un joc de bombetes i eines per el seu canvi. ü Dos triangles de presenyalització de perill, degudament homologats. ü Una roda de recanvi completa, amb les eines corresponents per poder canviar-la en carretera (únicament en transport internacional). ü Un extintor homologat per l’extinció d’incendis, adequat i en condicions d’ús. ü Un jupetí reflectant homologat. ü Cintes d’amarrament adequades i en bones condicions per l’ús de l’estiba de les mercaderies que podem transportar. ü Cantoneres per l’estiba de mercaderies paletitzades, però que no estan en un perfecte estat de fleix. ü Gomes i tacos per l’ús adequat en la càrrega de bobines de ferro quan les hem de carregar en les cunyes integrades en el xassís del semiremolc. ü Si es tracta d’un transport de mercaderies perilloses a més de dur l’equipament de protecció individual que s’estableix a les instruccions escrites de la mercaderia transportada. Aquest serà distint segons es tracti d’una mercaderia o altra. |
Aquest cost directe i variable és una despesa a tenir en compte segons es tracti d’una petita, mitjana o gran empresa.
| Les dietes en el transport | |
| Dieta completa | Quan el servei obligui al treballador a passar tot el dia fora del lloc d’origen |
| Dieta de dinar | Quan el servei obligui al conductor a treballar fora del seu lloc de residència habitual, i si de cas la sortida s’efectuï abans de les 12 hores i l’arribada després de les 14 hores. |
| Dieta de sopar | Quan el servei obligui a efectuar-la fora de la residència habitual, i si de cas quan el treballador surti abans de les 20 hores i retorni després de les 22 hores. |
| Pernoctació | Quan el servei realitzat obligui a pernoctar i desdejunar fora de la residència habitual, i si de cas, quan per aquest motiu el retorn s’efectuï després de les 12 de la nit. |
El cost de les dietes ve estipulat per el conveni col·lectiu que tingui cada província.
Per a que existeixi la dieta es consideren únicament els desplaçaments fora de la residència habitual del treballador, comptabilitzant-se el temps transcorregut des de la sortida del conductor del seu centre de treball, fins la seva arribada.
| Classes de diestes |
| ü Dietes comarcals: són les estipulades per els conductors de les empreses que presten els serveis dins de la comunitat on estan emmarcades. Aquests conductors tenen coberta la despesa del esmorzar i el dinar, ja que es considera que el sopar i la pernoctació la realitzen a sa casa. La quantia de la dieta comarcal varia en funció d’allò establert en cada conveni de la comunitat d’origen, estan sobre els 15 € diaris aproximadament. ü Dietes nacionals: Són per els conductors que realitzen una ruta nacional, és a dir, que poden passar uns dies fora del lloc d’origen de l’empresa. Tindran cobert el esmorzar, dinar, sopar i pernoctació. Les dietes nacionals en l’actualitat són de 30 € diaris, aproximadament. ü Dietes internacionals: Són per els conductors que realitzen rutes internacionals, és a dir, surten del territori espanyol i es troben fora del lloc d’origen uns dies, i inclòs setmanes senceres. Les dietes d’internacional estan al voltant de 50 € al dia. Nota: aquestes quantitats dependran del conveni col·lectiu que tingui estipulat cada província. |
És un cost variable i directe que tenen les empreses de transport.
Els peatges en moltes ocasions, són quasi imprescindibles per el servei que hem de realitzar, ja que existeixen rutes en les que ens veiem obligats a circular per autopistes i no per la carretera nacional alternativa, bé per evitar trams durs, ports de muntanya o retards en el lliurament de la mercaderia.
Anomenem costos indirectes a els costos que no estan directament associats amb un servei, sinó que se’l imputaran a diversos serveis, per el que haurem de recórrer a un repartiment d’aquests costos mitjançant l’ús de diversos criteris.
Els principals costos indirectes són:
ü Costos comercials:
o Sous i salaris.
o Despeses comercials.
o Relacions públiques.
ü Costos d’administració:
o Despeses d’administració.
o Assegurança dels edificis.
o Material d’oficina.
o Amortització dels edificis.
o Compra d’equipaments informàtics.
El cost total d’una empresa és la suma dels costos fixos i dels costos variables.
Activitat
Relaciona els següents conceptes amb fletxes:
| 1. Salaris | Costos fixos |
| 2. Manteniment i reparacions | |
| 3. Amortització | |
| 4. Tributs | |
| 5. Peatges | |
| 6. Pneumàtics | |
| 7. Combustible | Costos variables |
| 8. Assegurança | |
| 9. Despeses financeres | |
| 10. Dietes | |
| 11. Lubricants |
3. Cost de retorn del vehicle
Els vehicles d’una empresa de transports surten sempre de la província d’origen cap altres punts, per tota la geografia nacional o internacional, i una vegada arriben al seu destí i lliuren la mercaderia queden lliures, aleshores aquest vehicle ha de retornar una altra vegada a la província d’origen.
Primerament se li cerca una càrrega de retorn per la província de destí, a la mateixa província on es trobi. Si no trobem una càrrega a la mateixa província cercarem a províncies limítrofes, però que ens quedin de camí cap al retorn a la província d’origen.
De vegades aquest retorn s’ha de realitzar en buit en el total del recorregut per no trobar cap càrrega adequada per el vehicle. El cost dels retorns sempre ofereixen molt menys diner del que havíem portat de sortida d’origen.
El preu del servei és aquell format per totes les despeses i costos que experimenten al realitzar el servei de transport, més el que anomenem benefici empresarial que, evidentment, varia segons sigui l’oferta i la demanda de transport, segons la competència.
En transports, el preu del servei pot ser:
ü Preu concertat: el preu fix que es dona per el total del viatge, independentment, del pes o mercaderia.
ü Preu per tona: aquell en el que es dona un preu mínim per tona, de manera que es pagarà les tones que són transportades. Pensem que és interessant donar un preu per tona, però amb un mínim per tona.
Si es contracta un servei concertat al preu “X” cobrarem aquest servei, per tant, quant menys pesi la mercaderia millor, ja que ens interessa més contractar preu concertat. Quan contractem amb preu concertat i intuïm que la mercaderia és de pes, com aigua paletitzada, llet o vi, hem de contractar per preu concertat amb un mínim per Tm, de manera que s’aboni la part proporcional que es passi del pes, ja que portar més pes suposa més despesa de combustible, rodes, desgast del vehicle, pèrdua de disposició per la carrega d’altre servei.
Tot el indicat anteriorment es tracta per carregues completes. A les càrregues fraccionades normalment, es paga per Kg/m3. Existeix un mínim per paquet, de manera que sobre aquest mínim s’aplica l’excés de pes o m3, segons la mercaderia i volum.
La principal missió del nostre treball com a Caps de Tràfic va a ser aconseguir el màxim benefici per la nostra empresa, per el que és important que sapiguem en tot moment quins factors van a incidir en ell.
A l’hora de pressupostar un servei de transport és fonamental saber quins són els costos i despeses que va a generar aquest servei. Amb el seu correcte coneixement estarem en disposició de donar un preu ajustat, trobant cada punt d’equilibri que maximitzi el benefici de la nostra empresa, i que a la vegada ens permeti donar uns preus competitius que facin atractives les ofertes que la nostra empresa posa en el mercat extremadament competitiu.
Amb aquests mètodes d’anàlisi de costos anem a poder conèixer quins són els costos que genera l’efectuar els nostres serveis i així calcular el preu òptim per la seva venda i el benefici que estimarem necessari.
1. En que expressem generalment els costos en el transport?
En €/dia
En €/Km
En €/viatge
2. Dels següents costos, quin d’ells és un cost variable?
El combustible
La nòmina d’un treballador
L’arrendament de la nau del taller
3. La vida útil d’un vehicle és:
El període de temps que li falta per donar-lo de baixa
Els 10 primers anys de la seva vida
El període de temps que el vehicle està prestant els seus serveis
4. Dels següents costos, quin d’ells és un cost indirecte?
La compra de pneumàtics
La compra de material d’oficina
El import dels peatges
5. L’assegurança d’un vehicle d’empresa és un cost:
Fix
Administratiu
Variable
6. Dels següents costos, quin és un cost fix:
El combustible
Les dietes
L’amortització del vehicle
7. El valor residual d’un vehicle és:
El valor que té el vehicle quan l’adquirim
El valor que té el vehicle quan el retirem
El valor que té el vehicle en l’actualitat
8. A les dietes comarcals o autonòmiques ve inclòs:
El esmorzar i el dinar
El sopar i la pernoctació
El dinar i el sopar
9. Un pneumàtic poc inflat:
Ajuda a que el vehicle circuli amb major velocitat
Comporta un excés de consum de combustible
Ajudarà a que duri molt més temps
¨ “Logística y operacions en la empresa”. Ignacio Soret Los Santos. Editorial: ESIC. 2010
¨ “El transporte terrestre de mercancias”. Pedro Coca Castaño, José Vicente Colomer Ferrándiz, José Luis Aznar Puente, Ricardo Insa Franco, Jesús Domingo Aleixandre, Leandro García Menéndez, Salvador Furió Pruñonosa, Daniel Niubó Martí, Victoriano Sánchez-Barcáiztegui Moltó i Manuel José Collado Gimeno. Editorial: Fundación Valenciaport. 2010.
¨ “Logística intergral”. Julio Juan Anaya Tejero. Editorial: ESIC. 2007
¨ “Gestión de flotas”. CEFTRAL. 2004
Subscriure's a:
Missatges (Atom)